BLOG

17 ENERO 2021

SANT ANTONI i les FOGUERES

VILANOVA d´ALCOLEA

Hui toca retre homenatge a Sant Antoni i les fogueres de Vilanova d´Alcolea, que com altres tantes festes i actes culturals enguany s’han vist cancel·lats per la pandèmia.
M’agradaria que quedara reflectida la idea del sentiment d’un poble, veuré si l’aconseguisc mitjançant les meues paraules, que encara que no sóc escriptora,si que puc dir que he vist, viscut i compartit aqueix sentiment.
No es concep Vilanova d´Alcolea sense Sant Antoni, ni un Sant Antoni sense fogueres, són l’amalgama perfecta, són tradició, són la seua identitat i sobretot són el sentiment de Vilanova.
Dies abans de la celebració de Sant Antoni, el carrer dels majorals comencen a preparar-se per a la festa, festa per la qual estan esperant 10 anys al fet que el sant torne al seu carrer després d’haver recorregut els altres carrers del poble.
S’engalanen les cases i el carrer, es preparen pastes tradicionals.Tot es disposa a les cases per a rebre als familiars, amics,…a la gent estimada. Una festa en la qual no falta de res, com ací diríem, es tira la casa per la finestra perquè després caldrà esperar altres 10 anys i a saber qui viurà, és el que se sol dir.
A més del carrer dels majorals és tot el poble el que participa en això, per a ells és una festa molt especial on aflora aqueix sentiment de poble i que t’estarrufa la pell només sent un mer observador.
S’acosta el dia i es respira aqueix aire de festa que precedeix al dia de la celebració.
El divendres és un dia de treball i preparació per a tots.
Els més joves es reuneixen molt prompte, cadascun amb els amics de la seua colla, per a anar a la muntanya i fer apilament d’argilagues que més tard deixaran pròximes al poble per a tindre-les a mà el dissabte al matí. Això per a ells és tot un ritual on es mescla la diversió i la tradició. Tradició que es fa des de fa molts anys, encara que sí de manera diferent, perquè abans no eren les colles les que feien aquesta tasca, era la gent que treballava en el camp, que uns dies abans, a la volta de la seua jornada començaven a portar les argilagues en rastres i lligades al cavall que tirava d’elles cap al poble.
Són les dones del carrer organitzador de la festa les que també tenen una tasca molt important. Es reuneixen les cambrera del sant i es dirigeixen a l’església per a posar a Sant Antoni en l’altar major. Ho netegen, li posen els tapets de gala i el ornamenten amb flors fresques. Una curiositat sobre aquest tema, és que Sant Antoni té un bagul amb tot el seu aixovar i que cada any es va traslladant perquè durant tot l’any cuiden de l’altar i del sant els majorals. Ja quasi està tot preparat per al moment.
El dissabte ha arribat, és el dia assenyalat, les colles que el dia abans van estar recollint les argilagues es disposen a fer el repartiment pels carrers. Cada colla ja té assignada el seu carrer per a anar escampant les argilagues que es cremaran a la nit. Cada any li ho parlen i es distribueixen els carrers sempre deixant passe a les colles que s’inicien i cedint-los un carrer. Hi ha carrers per a tots i això farà que no muira la tradició, són els més joves els que continuaran mantenint .
I és ara també quan es premia l’esforç d’aquests joves per “fer més foc”, per la foguera més gran.

Va avançant el dia en Villanueva d´*Alcolea, hi ha un continu anar i vindre de gent pels seus carrers, ja hi ha ambient de festa. Queden poques hores perquè comence tan esperada nit.
A les 18h és quan comença a sonar la música pels carrers del poble. És la seua banda de música la que recull a cavalls i genets per a portar-los a encendre la foguera dels majorals i després a sopar, cal estar preparats a les 22h .
Els genets vesteixen els cavalls amb els tapets típics d’aquesta festa, que normalment són herència familiars que passen de generació en generació. Pentinen els cavalls trenant-los la cua i la crinera perquè no se’ls creme en saltar les fogueres.
Una vegada preparats cavalls i genets esperaren que arribe la banda de música perquè els acompanye pel sant obrint pas entre la gent. Quan aconsegueixen arribar davant de l’església, on espera el capellà per a donar la seua benedicció i fer lliurament del guió de Sant Antoni, es fa un silenci que es pot escoltar la perfecció i al crit de

VISCA SANT ANTONI!!!!

tot torna a cobrar vida i és ací quan comença la volta per a saltar les fogueres, que acabarà al carrer dels majorals.
Després d’això ens queda el Tropell i la Coca, que es donarà davant de la casa del majoral que saca al sant.
I després tots a la revetla i a reposar forces a la casa dels majorals on podrem catar tant el salat com el dolç típic.

L’endemà es fan carreres de cavalls, on el premi serà un pollastre.
En aquest curt relat es queden moltes coses en el tinter, però si que hem comptat la festa a grans trets.
És una festa que una vegada en la vida cal anar a conéixer-la i viure-la.
És una festa on tots són ben rebuts, on aflora el caràcter hospitalari de Vilanova.
És una festa única on es mescla la tradició, el sentiment i la complicitat entre geneta i cavall.
I amb això rendim aqueix xicotet homenatge a tots els que s’involucren perquè any rere any continue fent-se aquesta festa i encara que aquest no ha pogut ser, esperarem ansiosos el Sant Antoni 2022.

VISCA SANT ANTONI!!!!

Molt agraïts a Jordi i Francisco,

grans embaixadors de Vilanova 

per tot el que ens han explicat d´aquesta festa.

IMATGES DE SANT ANTONI

SAN ANTONIO y las HOGUERAS

VILANOVA d´ALCOLEA

Hoy toca rendir homenaje a Sant Antoni y las hogueras de Vilanova d´Alcolea, que como otras tantas fiestas y actos culturales este año se han visto cancelados por la pandemia.
Me gustaría que quedara reflejada la idea del sentimiento de un pueblo, voy a ver si lo consigo mediante mis palabras, que aunque no soy escritora , si que puedo decir que he visto, vivido y compartido ese sentimiento.
No se concibe Vilanova d´Alcolea sin Sant Antoni, ni un Sant Antoni sin hogueras, son la amalgama perfecta, son tradición, son su identidad y sobre todo son el sentimiento de Vilanova.
Días antes de la celebración de Sant Antoni, la calle de los mayorales empiezan a prepararse para la fiesta, fiesta por la que están esperando 10 años a que el santo vuelva a su calle tras haber recorrido las otras calles del pueblo.
Se engalanan las casas y la calle, se preparan pastas tradicionales .Todo se dispone en las casas para recibir a los familiares, amigos,…a la gente querida. Una fiesta en la que no falta de nada, como aquí diríamos, se tira la casa por la ventana porque después habrá que esperar otros 10 años y a saber quién vivirá, es lo que se suele decir.
Además de la calle de los mayorales es todo el pueblo el que participa en esto, para ellos es una fiesta muy especial donde aflora ese sentimiento de pueblo y que te eriza la piel sólo siendo un mero observador.
Se acerca el día y se respira ese aire de fiesta que precede al día de la celebración.
El viernes es un día de trabajo y preparación para todos.
Los más jóvenes se reúnen muy pronto, cada uno con los amigos de su pandilla, para ir al monte y hacer acopio de aliagas que más tarde dejarán cercanas al pueblo para tenerlas a mano el sábado por la mañana. Esto para ellos es todo un ritual donde se mezcla la diversión y la tradición. Tradición que viene haciéndose desde hace muchos años, aunque sí de forma distinta, porque antes no eran las pandillas las que hacían esta tarea, era la gente que trabajaba en el campo que unos días antes a la vuelta de su jornada empezaban a traer las aliagas en rastros y atadas al caballo que tiraba de ellas hacia el pueblo.
Son las mujeres de la calle organizadora de la fiesta las que también tienen una tarea muy importante. Se reúnen las camarera del santo y se dirigen a la iglesia para poner a Sant Antoni en el altar mayor. Lo limpian, le ponen los tapetes de gala y lo ornamentan con flores frescas. Una curiosidad sobre este tema, es que Sant Antoni tiene un baúl con todo su ajuar y que cada año se va trasladando para que durante todo el año cuiden del altar y del santo los mayorales. Ya casi está todo preparado para el momento.
El sábado ha llegado, es el día señalado, las pandillas que el día antes estuvieron recogiendo las aliagas se disponen a hacer el reparto por las calles. Cada pandilla ya tiene asignada su calle para ir esparciendo las aliagas que se quemarán por la noche. Cada año se lo hablan y se distribuyen las calles siempre dejando paso a las pandillas que se inician y cediéndoles una calle. Hay calles para todos y esto hará que no muera la tradición, son los más jóvenes los que seguirán manteniendo .
Y es ahora también cuando se premia el esfuerzo de estos jóvenes por “hacer más fuego”, por la hoguera más grande.

Va avanzando el día en Villanueva d´Alcolea, hay un continuo ir y venir de gente por sus calles, ya hay ambiente de fiesta. Quedan pocas horas para que empiece tan esperada noche.
A las 18h es cuando empieza a sonar la música por las calles del pueblo. Es su banda de música la que recoge a caballos y jinetes para llevarlos a encender la hoguera de los mayorales y después a cenar, hay que estar preparados a las 22h .
Los jinetes visten a los caballos con los tapetes típicos de esta fiesta, que normalmente son legados familiares que pasan de generación en generación. Peinan los caballos trenzándoles la cola y la crin para que no se les queme al saltar las hogueras.
Una vez preparados caballos y jinetes esperaran a que llegue la banda de música para que les acompañe a por el santo abriendo paso entre la gente. Cuando consiguen llegar delante de la iglesia, dónde espera el cura para dar su bendición y hacer entrega del guion de Sant Antoni, se hace un silencio que se puede escuchar a la perfección y al grito de

VISCA SANT ANTONI!!!!

todo vuelve a cobrar vida y es ahí cuando empieza la vuelta para saltar las hogueras, que terminará en la calle de los mayorales.
Tras esto nos queda el Tropel y la Coca, que se dará delante de la casa del mayoral que saca al santo.
Y después todos a la verbena y a reponer fuerzas en la casa de los mayorales donde podremos catar tanto el salado como el dulce típico.

Al día siguiente se hacen carreras de caballos, donde el premio será un pollo.
En este corto relato se quedan muchas cosas en el tintero, pero si que hemos contado la fiesta a grandes rasgos.
Es una fiesta que una vez en la vida hay que ir a conocerla y vivirla.
Es una fiesta donde todos son bien recibidos, donde aflora el carácter hospitalario de Vilanova.
Es una fiesta única donde se mezcla la tradición, el sentimiento y la complicidad entre jinete y caballo.
Y con esto rendimos ese pequeño homenaje a todos los que se involucran para que año tras año siga haciéndose esta fiesta y aunque este no ha podido ser, esperaremos ansiosos el Sant Antoni 2022.

VISCA SANT ANTONI!!!!

Muy agradecidos a Jordi y Francisco,

grandes embajadores de Vilanova

por todo lo que nos han explicado de esta fiesta.

Carrito de compra
Scroll al inicio
Ir arriba